Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970)
Tarda de plom.
Buido armaris, estripo fotos.
La vella afició dels solitaris.
Debades:
ho torno a endreçar tot a dins
amb la cinta adhesiva de la memòria.
És dia de pluja i la tarda pesa a les espatlles, de tan xopa de gris i aigua. “Tarda de plom”, com diu el primer vers d’aquest poema. El cap, emboirat, cerca una escletxa de llum entre la pila de llibres mentre a fora ressonen les primeres notes d’una tempesta. Busques un poema, i és el poema el que t’acaba trobant a tu. “Tarda de plom”, escriu Albert Garcia Elena a “La saliva dels morts” (Proa, 2018). Quan el cel amenaça amb caure, enlairem els records que ens llasten com si fossin estels de paper. Perquè la memòria, a banda de cinta adhesiva, també pot ser fil.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
