Manuel Roig Abad (La Vall d’Uixò, 1976)
Em toparé amb l’amor.
Llançaré al buit el temps.
Escriuré alguns poemes
i posaré el meu nom.
Contemplaré les mans
que m’agarren quan caic.
Em deixaré posar
en evidència sempre.
pel blau del cel on van
els somnis dels senzills.
Reservaré sorpreses
per a Àngel i Maria.
Faré tastets de tu,
ja saps el que vull dir.
Celebraré aquest dia
perquè vos puc voler,
perquè la meua veu
ja sona tan tranquil·la.
Escoltaré algun vell
parlar valencià.
Trepitjaré la terra
convençut que l’amor
deixa un rastre bonic.
Igual que, com diu Manuel Roig, l’amor deixa un rastre bonic, hi ha poemes que deixen una petjada agradable en llegir-los. No cal que siguin grans versos, sovint són els més senzills, aquells que tenen el deix sincer d’haver-los escrit amb el cor. És el cas del poema que recomanem, inclòs al llibre “La nostra casa oberta” (Viena Edicions, 2019) amb què Manuel Roig va aconseguir el 43è Premi de Poesia Vila de Martorell.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
