Quan vàrem començar aquesta aventura, fa poc més d’un any i mig, et vaig demanar que em miressis als ulls. Bé, no t’ho demanava a tu. En realitat li demanava a algú que s’excedia i no tenia la decència de mirar als ulls mentre ho feia. M’hauria agradat que les coses haguessin canviat, però, malauradament, no ha estat així. Tot just s’han transmutat una mica. La quantitat justa per a què ara sigui a tu a qui li demano.
Taca – taca. Taca – taca.
Mira’m als ulls. Et vull explicar què m’ha passat avui. Potser no és transcendent, potser no canviarà el món. Però m’ha passat i t’ho vull explicar.
Taca – taca. Taca – taca.
Ets la meva amiga. Ets la meva parella. Ets el meu pare. Ets la meva germana. Mira’m als ulls perquè et vull dir una cosa. Una cosa senzilla. Una cosa petita, però, malgrat tot, una cosa important.
Taca – taca. Taca – taca.
Entenc que ara no et va bé. Potser després. Potser quan acabis. Potser mentre sopem o abans d’adormir-nos. M’agradaria que fos abans no comenci una altre dia. En algun moment, mira’m als ulls perquè et vull dir una cosa.
Taca – taca. Taca – taca.
La pel·lícula no t’interessa. Taca – taca. La sèrie et sembla avorrida. Taca – taca. Les notícies són tristes. Taca – taca. Ho entenc. Ho comparteixo. Vull pensar que el que et vull dir no és res d’això, però, per fer-ho, necessito que em miris als ulls. Un minut. Trenta segons. Un segon?
Taca – taca. Taca – taca.
El soroll del taca – taca em retruny dins del cap. A casa. A la feina. Pel carrer. Dins del cotxe, del bus i, fins i tot, anant en bicicleta. No s’atura. No descansa. Tu tampoc no ho fas, no l’abandones. El perpetues. N’augmentes l’eco. Afluixa, si us plau, i mira’m als ulls. No cal que em diguis res. Només et demano que em miris i m’escoltis. Després, ja no et molestaré més. Sí? Fem el tracte?
Taca – ta
Gràcies! Jo només volia dir-te que segur que el que tecleges amb tanta insistència deu ser molt important. Ho ha de ser si la pantalla t’absorbeix d’aquesta manera. Malauradament jo no sóc carn i ossos. No puc entrar dins del teu mòbil i parlar-te des d’allà. Sóc física i estic al teu davant. Em veus? Sí? Sóc aquí, amb tu, al teu costat i et vull dir que, malgrat tot, jo t
Taca – taca. Taca – taca.
