M. Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957)
He creuat la tempesta mil vegades
i encara tornen les paraules.
He vist els peus del riu en terres allunyades
i encara en ressonen els passos
a la casa del vent.
Obre’m la porta de la nit,
tu que ets arbre i ets branca, tu que ets veu,
perquè hi entrin les fulles de totes les tardors.
Tot just ara que hem encetat la tardor, hi ha qui encara es resisteix a deixar marxar l’estiu del cos i obrir la porta a les fulles dels arbres que, cansats de tanta llum i calor, es deslliuren del llast del seu vestit per tornar, renovats, quan repunti una nova primavera. A partir d’ara cal abraçar les nits que, lluny de ser esquerpes, conviden a habitar-nos privadament amb veu de llar i deix de llana. Tot això és el que ens inspira aquest poema de M. Rosa Font, inclòs al seu llibre “Un lloc a l’ombra” (Edicions Proa, 2011), obra guanyadora del Premi Carles Riba 2010.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
