Vicent Almela (la Vall d’Uixó, 1981)
(Citadà Kane, 1941)
Cada home té el seu Rosebud.
La neu que va cremar
les mans d’aquell infant
que, rebec,
perviu a la mirada.
Amb el Nadal a tocar, torna, inevitable, el regust dels nadals d’infantesa i, amb ell, el record dels dies embolcallats d’una innocència ja perduda. Malgrat l’enyor que cou amb el seu tacte d’ortiga, malgrat la neu que crema les mans -com diu aquest bonic poema de Vicent Almela (“També el vertigen”, Viena Edicions 2016)-, torna el nen, torna la nena que duem a dins i ens pren, per uns instants, la mirada. Bon Nadal.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
