Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973)
No sabem si existeix.
Però existeix,
com una taca, com un quist simbiòtic, com un
tumor benigne que mata només els afortunats
i els manté vius al paradís amb el llum encès
de la memòria.
L’amor és una goma d’esborrar que deixa empremta.
De ben segur que, al llarg de la nostra vida, hem sentit -o llegit- diferents formes d’explicar què és l’amor, amb més o menys destresa. Definir l’amor no és fàcil, i menys encara si decidim fer-ho en l’espai mínim i encotillat que acostuma a ser un poema. Però Amadeu Vidal i Bonafont ho fa magistralment un i altre cop mitjançant versos plens de metàfores senzilles, clares, transparents. El poeta ens demostra que no calen grans artificis per explicar les coses bàsiques de la vida: tan sols cal viure-les a través dels objectes que ens envolten.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
