Manuel Forcano (Barcelona, 1968)
Massa d’hora fem volar coloms
i creiem ferms castells
que són de cartes.
Fou fugaç el nostre amor
com una traca sorollosa:
tots els miracles van esclatar al principi
i després un fum, l’olor als cossos
de pólvora cremada,
un gran no res,
fred a l’estiu,
set a l’hivern,
i ens vam dir prou
igual que al barber quan algú demana
al zero.
No hi ha ferro
lliure de rovell.
Ara faig com al mar els nàufrags
cansats de tant nedar:
fan el mort
per sobreviure.
El poeta Manuel Forcano torna a fer del desig el tema central dels seus versos a “A tocar” (Proa, 2020). Tal com va fer a “Estàtues sense cap” o “Ciència exacta”, Forcano descriu la mecànica del desig tot emprant metàfores encertades que adornen el text, potser un xic menys reeixides que a llibres anteriors però que funcionen de la mateixa manera.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
