Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955)
L’alegria, enfora.
La tristesa, endins.
Expiració
i inspiració:
viure, viure, viure…
L’acte de respirar com un mantra per simplificar l’acte de viure. Per alleugerir la càrrega, per suportar el dolor, per calmar el mar inquiet que ens ofega per dins, per airejar la cambra interior. En aquest petit gran poema, inclòs al llibre “Cues de sargantana” (Edicions 3 i 4, 2019), la poeta Isabel Ortega ens ensenya a respirar per viure intensament, més enllà dels tres punts suspensius.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
