Sara Bailac (Tàrrega, 1986)
Sola arranco la crosta amb les ungles perquè la por no hi arreli. Veniu a abraçar-me i a estirar a poc a poc el fil de seda de les teranyines que m’habiten.
Circumstàncies excepcionals que ens posen a prova. Un present que ens aïlla per seguretat, que ens aboca a mirar-nos per dins per fer ballar les hores, per saber de què estem fets, per resseguir els propis límits amb la punta dels dits fins a aprendre’ns el joc de contrapesos, el truc dels miralls. Ara que enyorem la companyia, ara que somiem amb la carícia i el bes, ara és el moment de fer-nos forts en els nusos que ens relliguen a l’interior perquè la por no ens agafi amb la guàrdia baixa. Quan torni el temps de les abraçades, desnonem les aranyes i descordem totes les teranyines, tal com ens convida a fer aquesta preciosa prosa poètica de Sara Bailac inclosa al seu llibre “Vénen turbulències” (Tria Llibres, 2010).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
