Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986)

La humanitat és vulnerable.

El que no ho és
és l’energia prehistòrica
que ens ha dut
fins l’ara.

Connectats a través dels narius,
respirem ínfimes partícules
del mateix argó
que van respirar
fa seixanta-sis milions d’anys
els dinosaures.

Desconeixent el com,
la història ens va escrivint
mentre ens esborra.

Cauen les hores, sense fer soroll. Comptem la vida en matins i vespres, en dies derrotats i nits vençudes. Aprenem a ser pacients per força, espectadors de moments excepcionals i, sense ser-ne gaire conscients, estem escrivint la història. O, com diu aquest poema d’Anna Gual inclòs al seu llibre “Altres semideus” (LaBreu Edicions, 2019), la història escriu sobre nosaltres ara mateix mentre ens esborra. Per romandre doncs, tinguem memòria: el record sempre ens salva.

 


Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

-Publicitat-