Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973)

no escrivim sobre la mort només sobre la vida
els morts no escriuen
com tampoc el pollastre que ara és a la cassola
coneixia la recepta
vers rere vers escric sobre la vida
ho podria fer sobre la lluna els ocells o la primavera
però amb el terra el cel i els dies que vindran conformo una capsa
i quan els ocells la primavera o els plaers
aconsegueixen distreure’m
encara que siguin musa de poetes
trio no escriure

 

Sembla que som més a prop de la llum al final del túnel. Mirem enrere per fer balanç de tot allò que fins ara han donat de si els dies entre quatre parets, les hores amb nosaltres mateixos. Hem cuinat velles i noves receptes, hem estimat a prop i en la distància, hem llegit llibres, hem explicat contes, i potser també hem gosat escriure sobre tot plegat. També podem fer com diu Teresa Colom en aquest poema inclòs al seu llibre “La meva mare es preguntava per la mort” (Pagès, 2012): pensar en els dies que vindran. I el que és més important: pensar com voldrem viure’ls.


Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

-Publicitat-
COMPARTIR