Esteve Plantada (Granollers, 1979)
Quan jo no sigui jo,
aquest vers seràs tu.
Allunyat de l’escena,
celebraré que no soc.
Serà cru, l’homenatge:
tu -per fi- caminaràs
pel tall d’aquest poema.
Dies estranys en què l’ésser humà ha deixat de banda el seu vessant social per isolar-se i experimentar la seva individualitat. En condicions normals el jo és obvi i es confon massa sovint en aquest nosaltres. Però és que ambdós conceptes beuen l’un de l’altre, es donen sentit mútuament. En l’àmbit artístic, la simbiosi autor-públic és constant, esdevé vital. Esteve Plantada expressa aquest sentiment a la perfecció en aquest poema inclòs al seu darrer llibre “Troncal” (LaBreu Edicions, 2020), a banda de sustentar el sentit de la transcendència del jo (poeta) en la interacció d’aquest nosaltres (lectors).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
