Mireia Calafell (Barcelona, 1980)

Tornen sempre, les aranyes.
Tornen, són enormes i n’hi ha moltes.
Tornen amb els cossos peluts, les potes llargues.
Tornen i encara tenen gana. No han deixat mai, de tenir gana.

De tots els contes tornen si et toca creuar sola un parc de matinada.

Hi ha poemes que, de tan sincers, són cops de puny, veritats en veu alta. Mireia Calafell té la virtut d’escriure versos preciosos i precisos, poemes que van directes al cor i a la consciència. Qui no s’ha trobat en la situació que descriu aquest poema -inclòs al seu darrer llibre “Nosaltres, qui” (LaBreu, 2020)? Malauradament tornen les aranyes, o els llops de tots els contes o els monstres dels nostres pitjors malsons. I les injustícies, el dolor, però també torna l’amor. Com torna també la necessitat de convertir-ho tot en poema, en fotografia, en pel·lícula, en cançó per cridar ben fort.

 


Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

-Publicitat-
COMPARTIR