Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981)
Una cova,
el poema no escrit.
S’amunteguen les pedres
en desordre
i en els solcs
obscurs
de la roca,
la poesia.
No és fàcil definir la poesia. Ni tan sols els poetes troben que sigui tasca fàcil explicar de vegades d’on sorgeix el poema. Sovint busquem una analogia a través d’una imatge i, quan la definim amb paraules, apareix el poema davant els nostres ulls. La poeta Sònia Moya s’aventura a dir que la poesia rau en la foscor d’una cova, amatent, esperant a ser escrita. Una bonica metàfora que ens diu que la poesia és a qualsevol indret, en silenci, amagada a les escletxes de totes les coses que conformen el nostre món. S’ha de ser valent per trobar-la. I més encara per escriure-la.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
