Xavier Molina (Sabadell, 1969)
Que diguessis que sí.
Volguessis ma delicadesa
Regissis el mal a través del raonament
T’elevessis damunt la mediocre boirada
M’eixuguessis aquella llàgrima
Estripessis la prudència
Contaminéssim de virtut.
Desitjava.
Construir poemes de la mateixa manera com s’aixequen els murs de pedra seca. Observar i estudiar la forma de cada paraula-pedra per mirar d’encaixar-les a la perfecció entre si, i formar una estructura sòlida, sense argamassa, sense artificis, que es mantingui dreta i ferma per ella mateixa. Intuïm que Xavier Molina ha construït ‘Pedra seca’ tot cercant aquesta analogia a l’hora d’escriure els versos que conformen aquest poemari exquisit. Un petit gran llibre de vint-i-quatre poemes que s’alça i consolida l’escriptor sabadellenc com a poeta.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
