Amalia Bautista (Madrid, 1962)
A veces es muy fuerte la tentación, las ganas
de abandonarlo todo, de dejarse,
que ya no son edades, ya no es tiempo,
que ya está todo hecho, muy mal hecho.
Es fácil la pereza y es difícil
embarcarse de nuevo en la tarea
de rescatar las ilusiones.
Pero tú, corazón, sigue latiendo
mientras te deje el mundo.
Hoy es el día, hoy es el primer día,
y ya nunca seremos más jóvenes que ahora.
A certes alçades de la vida, hi ha moments en què notes com el pes invisible dels anys va llastant el cos, el moviment, les il·lusions i els projectes, i sembla que ens costi més moure’ns, avançar, enlairar-nos. És fàcil deixar-se endur per la inèrcia dels dies, no rebel·lar-se contra la rutina que ens rovella lentament. Poemes com aquest d’Amalia Bautista ens recorda com d’elèctriques poden ser les primeres vegades, que no són patrimoni de la joventut, i ens encoratja a cercar-les, no només a la memòria, sinó al nostre dia a dia. Som-hi?
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
