El Teatre del Sol estrena aquest divendres un nou musical de petit format, Els joves combustibles, que es veurà fins el 6 de maig (els divendres a les 21.30h; dissabtes a les 21h i diumenges a les 18.30h, Sala Petita) de la mà de Teatro Calánime, una companyia cada cop més enfocada a obres “originals i de nova creació”, segons el director Hugo Guzmán.
Els joves combustibles, amb el seu humor negre i qüestions de fons que obren línies interessants de reflexió, n’és una bona mostra. Escrit pel britànic establert a Barcelona Robbie Best, el text gira al voltant d’una malaltia mortal, que només afecta els més joves d’un poblet aparentment pacífic. Enmig de la histèria creixent, la culpa recau sobre les mares despistades, mentre que el “Ministeri de Morts Peculiars” envia allà un inspector per investigar el cas. L’alcalde del poble comença a perdre el control i, enmig del caos, arriba un circ itinerant.
Inspirada en un incident real
Un tema de fons és el suïcidi. De fet, l’autor es va inspirar en un incident real que va succeir a Hongria a la segona meitat del segle XX (el suïcidi d’un adolescent, imitat poc després per amics seus, que va sacsejar el poble de dalt a baix). No hi ha, però, “cap judici moral” sobre el suïcidi, adverteixen.
La història va caure a les mans d’Hugo Guzmán, que la va visualitzar de seguida com a musical. Ha tardat uns anys a agafar forma i arriba ara (“estrena mundial”) protagonitzat per Enric López, Mariona Ginés, Estel Tort, Ernest Fusté, Joan Rigat i Eleazar Masdeu. La música, composta expressament per Håvard Enstad (piano i direcció), l’ha enregistrat amb Manolo López (baix) i Eloi López (percussió i bateria), amb lletres de Roger Batalla.
Tim Burton i Terry Gilliam com a referents
Un dels atractius és la seva estètica, amb els “mons estranys” de Tim Burton i Terry Gilliam com a “referents” confessos del director. Enric López, que acaba d’acomiadar amb gran èxit el seu gran Max Estrella de Luces de bohemia, destaca l’equilibri entre “el punt grotesc i el que pot esdevenir realitat”. Per Enstad, el muntatge “té moltes capes per anar descobrint”. I un altre dels actors, Joan Rigat, apunta que les “reflexions” que suscita l’espectacle sorgeixen més aviat “a posteriori”. El sabor que deixa al final, en tot cas, és més aviat dolç “gràcies a la música alegre i lluminosa de Håvard”, diu Guzmán, que ha situat l’obra en el context de la II Guerra Mundial, amb la malenconia que comporta viure en un poble sense homes perquè són al front.
El text conté també un ingredient “polític”, en el sentit que exposa uns personatges que, enlloc d’ajudar en una situació de crisi, intenten aprofitar-se’n, com el cas del científic o el del propi alcalde (Enric López), que “no sap gestionar la malaltia i culpa les mares”. Uns personatges curiosos són les “netejadores”, que venen a ser les narradores però també unes “sàvies”.
Aquestes funcions al Teatre del Sol serviran per veure “com funciona” la proposta, diu la companyia, de cara a moure-la fora de Barcelona. Anna Chwaliszewska, per cert, signa la part de l’escenografia, figurinisme i titelles.