Cada dia una cita amb Fina Miralles
L’historiadora de l’art Maia Creus comparteix, durant els dies de confinament, una cita diària de l’artista Fina Miralles, a partir de les seves Paraules fèrtils (1972-2017).
Uns textos que ens tocaran de prop, que ens arribaran endins, que no ens deixaran inerts.
DIA 1
“Comencem a canviar, no tinguem por a canviar.
Inspiració per expiració,
influència per confluència,
creació per comunió,
acció per contemplació,
pintor per mèdium,
obra per continuïtat o camí,
informació per formació,
crítica per generositat,
judici per comprensió,
únic per unió”.
(llibreta manuscrita, Cadaqués 1994-1995) Museu d’Art de Sabadell
(Notes de carrer, Caen, setembre 1992, llapis s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 2
“De vegades sento i em dic: vaig comprenent, i la comprensió arriba a unes profunditats subtils; potser només un so, només un perfum, només una mirada.
La comprensió silenciosa obre les portes del coneixement profund i subtil. Entrem en el domini de la filosofia viva. La que no vol explicar res, només comprendre i saber.
La comprensió Pura!”
(Llibreta manuscrita, Cadaqués, febrer 1995) Museu d’Art de Sabadell
(Ànima blava, febrer 1986, tinta xinesa i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 3
“Quan aprens a viure en el buit, desapareix la por i l’angoixa perquè formes part del tot, aquest és el secret i la gran felicitat. Tots hem nascut lliures, la llibertat és el do que ens permet ser nosaltres mateixos, aprendre, enriquir-nos i estimar. L’ermitana. La solitud. (Caterina Albert)”.
(Llibreta: Fina Miralles fora del temps, Cadaqués 2008) Fudació Ars, Sabadell.
(Quadern Sirenes II, París 1988, llapis s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 4
“Deixant els meus records damunt les ones del mar, com seran aquells temps? Cap gavina sobre el mar, la unió dels grisos, platejats a l’infinit, horitzó de terres i senyals, sospirs d’escuma, verds-grisos d’aigua mullats. El mar reflex del cel, mirall del sol, somnis d’hivern, somni de lluna, estiu d’ocell, mirada d’aigua, si, ara n’he vist una i m’agrada aquesta solitud plena d’imatges”.
(Llibreta, Sabadell-Sitges-París, 1986) Museu d’Art De Sabadell.
(L’única vela sobre el mar, 1986, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell.
DIA 5
“Jo vinc del peix, de l’olivera, del xiprer i de l’alzina secanera, d’un mar tan blau i d’una casa tan blanca! T’estimo, Mare, esperit del cel, del mar, del sol, de l’aire, t’estimo, misteri de l’eternitat de l’ànima humana, t’estimo, profunditat del llac i superfície de l’aigua, t’estimo, existència profunda de la terra, arrel de l’arbre, alegria de les flors”.
(Quadern d’obra, dibuix i pintura, París, 1988) Museu d’Art de Sabadell.
(La palmera de la Casa de l’Ardiaca, 1986, llapis i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell.
DIA 6
“Soc totes les que he sigut, en mi respira el primer alè de vida, el perfum de la infantesa, l’escalfor de tots els sols, els blats, les olives, les estrelles. Del més profund del temps m’arriba la Veu. En el meu cor hi viu l’arrel del primer arbre, amb les rialles i les carícies, els adéus i les tristeses i tot allò que ens fa humans. Ara a cada inspiració, em sento viva, aquest és el gran Do i la gran felicitat”
(Text acció Corpologia núm. 1, Jardins de la Mercè, Girona, 12 abril 2011) Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars, Sabadell.
(Fina Miralles, Cadaqués, abril 2019)
DIA 7
“El moviment circular del cosmos, principi i fi, són la mateixa cosa, així com dalt i baix, dins i fora. Hi ha un espai físic-extern-material i un espai mental-intern-immaterial o metafísic. Durant molts anys he caminat i he viscut en el primer. Ara visc en els dos, més en el mental que el físic. Aquest canvi de món és també un canvi de relació amb el dins i el fora. La soledat s’imposa”.
(Llibreta manuscrita, Cadaqués, 1995) @Museu d’Art de Sabadell
(Alga, Memorial, 1996, oli s. tela) @Museu d’Art de Sabadell)
DIA 8
“La naturalesa és la meva font, la mare Aigua, la que dona sentit a tota la meva obra, que és l’expressió del sentiment més que pintura. No entenc la pintura com a una representació, ni de les idees, ni de l’abstracció, ni com a còpia del real. La pintura és vivencial, està íntimament unida a la meva vida, jo faig la pintura i la pintura m’ha fet. La unió de tots els éssers t’humanitza, trenca per fi l’individualisme, l’ego separador; ja no hi ha aquí ni allà, ni jo ni els altres, tot és un Nosaltres, amb el mateix destí, Viure” (LLIBRE I, La vida, la llavor, la flor, el fruit, pàg. 162)
(Text de l’audiovisual: “Conversa Fani Sellamir i Fina Miralles”, realitzat per S’aranella Comunitat creativa, Cadaqués, agost 2017) Arxiu Fina Miralles Fundació Ars.
(El centre és el Lotus, Memorial, 1996, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell
DIA 9
“L’esperit és el que em guia, el pensament el tinc al cor. Hi ha moments que és dur, però no pots anar enrere, has de ser com l’aigua d’un torrent que s’adapta al terreny, ocupant els vuits, omplint-los, i quan arriba un marge, relliscar i continuar el corrent sempre inesgotable, seguint la seva pròpia naturalesa fins que arriba a les parts més baixes, el mar. La docilitat”. (LLIBRE I pàg.72)
(Llibreta manuscrita i dibuix, Caen, Normandia, 1987-1989) Museu d’Art de Sabadell
(Suites de París, 1987, llapis, tinta xinesa i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 10
DIA 11
DIA 12
“Cal obrir les portes del cor i de l’ànima per formar part de les estrelles i dels arbres. Cal anar més lluny de lo que els teus ulls miren, cal trobar el foradet per on escapar-se de la pobresa de l’egoisme. Cal ser valent per seguir el sentiment del teu cor. Cal obrir-se a l’invisible, cal formar part de l’univers, unir l’ànima a totes les ànimes, impregnar-se de l’amor que et parlen les onades i els vents perquè tots som fills de la mateixa mare i tots estem impregnats de la seva naturalesa”
(Llibreta, Sabadell-Sitges-París, 1986) Museu d’Art de Sabadell
(Serrallonga, 1988, tinta xinesa s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 13
“Quina és la llavor?
Si, la llavor és una i a tu et toca descobrir-ho.
Tot té un origen.
La Dona-Arbre
El Déu-Arbre
Quan vivia dins l’Arbre,
què més t’he de dir?,
la llavor és la llavor de l’Arbre, de la vida, de la Ciència,
del Coneixement.
L’arbre som nosaltres i la llavor és l’origen.
L’arbre, l’ésser que viu en els tres mons: celeste, terrenal, subterrani”.
(Llibreta, Testament essencial, Cadaqués, 2009) Arxiu Fina Miralles Fundació Ars.
(Naixement del primer arbre, 1984, llapis i guaix s. Paper) Museu d’Art de Sabadell.
DIA 14
“Retornar a l’origen és retornar a la Mare, a la llavor, a la font primera de la Vida, a l’arrel de l’arbre, al primer alè, al sagrat, a la unió, a la pertinença.
Nosaltres som de la terra, millor dit del cultiu de la terra, la cultura del cereal. Venim de l’inici de l’agricultura,dels egipcis o potser de més lluny en el temps, del món antic, de la pedra, del Neolític.
En el batec del meu cor sento la terra,
de tots els que han sigut i de tots els que seran.”
(Text manuscrit, Cadaqués, 2010) Arxiu Fina Miralles Fundació Ars
(Déu arbre, 1990, llapis s. paper) Museu d’Art de Sabadell.
DIA 15
“A mi el que m’agrada és viure amb la natura i en solitud. Però no una solitud amarga i trista, més aviat una solitud rica, viva i alegre perquè estic en tot, obrir totes les portes, viure en l’amor, però no l’amor a una única cosa o persona, sinó viure en la riquesa dels sentiments humans, perquè viure sense sentiment a la vida no és vida, només és un anar passant.
En aquesta vida no he sigut mare, però he maternat, cuidadora i protectora, la dolcezza i l’alegria amb qui com jo la mirada ens basta”
(Llibreta manuscrita, Cadaqués 2011) Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars.
(Fina Miralles, Cadaqués) Imatge Joan Casellas, Arxiu Aire
DIA 16
“En els ulls es troba un missatge més clar que en les paraules. L’àliga, coneixedora del buit, és l’esperit que tot ho abasta.
Quan reconeixes que tu no ets tu, saps que tu formespart del moviment de les estrelles, l’essència de la vidade tots els morts i tots els vius, el foc, les ales, les ones, les flors, les pluges, el sol. Que hi ha un camí traçat,
que t’ajuda si ets de veritat, res és causal, i és per això que l’esperit no mor mai”
(Llibreta, París 1987-1989) Museu d’Art de Sabadell
(Moviment celeste, 1985, llapis i llapis de color s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 17
“Fina, sembra, que uns altres ja recolliran.
Em va dir la Veu interior.
… i jo li demano a la Veu, què és el que he de sembrar? La Llavor d’eternitat que es troba a dins teu, em respon.
Retorna al mar la llet original, per ser amb la Mare Aire, la Mare Terra, la Mare Arbre, la Mare Llavor, la Mare Aigua, La Mare Llum.
(Text, “De la llavor”, Cadaqués, hivern 2010) Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars.
(Les êtres fleurs, 1991, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell
DIA 18
“L’Amor és, la Vida és, només cal viure-la, sentir-la, habitar-hi, és en tu sempre i sempre hi serà, no tinguis por de sentir-te en aquesta intimitat profunda, feliç, vital, quasi divina.
Per això els infants són divins perquè ells sense consciència habiten aquests espais protegits per la divinitat, ells ja hi són en l’Amor i sense saber-ho hi viuen i hi creixen, per això les seves desil·lusions els costen llàgrimes tan amargues, perquè és la pèrdua gradual d’aquest estat de gràcia, que el món t’obliga a mesura que entres a formar part de la consciència, res més dolç que veure un infant adormit”
(De la llum cap a la llum, Edicions de la nau Côclea, 2005) Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars
(Escala al cel, 1988, llapis i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 19
DIA 20
