Cada dia una cita amb Fina Miralles

L’historiadora de l’art Maia Creus comparteix, durant els dies de confinament, una cita diària de l’artista Fina Miralles, a partir de les seves Paraules fèrtils (1972-2017).

Continuem amb aquests textos que ens tocaran de prop, que ens arribaran endins, que no ens deixaran inerts. Podeu veure els dies 1 al 20 aquí.


DIA 21
una cita amb fina miralles
Em meravella
Em meravella
Com l’immensament petit
d’una manera senzilla, pura, fina
conté l’immensament gran.
Com més observo, com més penetro, més em meravello. Tot el secret de la vida està en la llavor, en una gota de rosada, en la mirada. Tot hi és, tot ho pots veure, tot ho pots comprendre, tot és dintre teu.
… I dins de tota cosa viva.
(Fulls manuscrits, Sitges 1993-1994) Museu d’Art de Sabadell
(Oreneta, 1996, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell
DIA 22
una cita amb fina miralles
“Jo no oblido perquè hi habito, en l’interior de l’arbre, des de les arrels, allò que m’ha sigut donat, en les fulles i les branques, en el tronc, per ser amb les flors, el fruit i la llavor, vida eterna, vida plena.
Soc tots els arbres,
les fonts, les ànimes,
dels vius i dels morts,
tots per la meva boca parlen, respiren,
som una sola casa,
una sola casta, un sol
i únic destí”
(Cadaqués, hivern 2010) @Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars
(Acció: “Uncions”, Fina Miralles i el col·lectiu d’artistes: “Ocells al cap”, Museu de la Mediterrània , 2016) Fotografia: Sergi Gómez
DIA 23
una cita amb fina miralles
“Cal fer l’obra amb un esperit lliure. Per pintar cal alliberar-se de l’egoisme, de lo mental, crear el buit, després tot es fa per si mateix amb la mateixa evidència que el vent crea les onades, sense saber-ho, sense adonar-se’n.
L’artista no és un creador, és un mèdium, un instrument. L’art és màgic, és el sentiment col·lectiu, és l’ànima humana.
El racionalisme ens ha apartat del pensament màgic, de l’invisible, del món fantàstic, de la puresa primigènia.
Perquè tant menyspreu al sagrat? A l’amor, a la bellesa, a la puresa, a la inconsciència, a la màgia de la vida i a la profunditat del sentiment?”
(Quadern de dibuix i escriptura, París 1989) Museu d’Art de Sabadell
(L’indígena, 1986, tinta xinesa s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 24
una cita amb fina miralles
“Placidesa, el respir
de la matinada.
La primera llum, l’albada
els tons rosats, malves,
daurats, grisos i ocres.
Lluny sento el cant
de les granotes
en el jardí d’estiu,
on passava les hores
contemplant les petites fulles dels pollancres
que es movien agitades,
com paperets al vent,
fen un so de campanetes primordials.
En aquell temps que
jo també era música
i ballava als quatre vents
amb les onades
i els ocells”
(Llibreta, Cadaqués, 2009) @Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars
(Vol de falciots, 1985, llapis i llapis de color s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 25
una cita amb fina miralles
“No és estrany que sempre m’hagi sentit unida al concepte oriental, al buit que tot ho omple, a l’essencial, al moviment i a la vida. Amb la tinta xinesa, el rastre del pinzell és més fluït i subtil. No cal tanta pintura, ni tanta matèria per expressar el sentiment, l’espiritualitat i la bellesa. Justament la desmaterialització, les mínimes línies per trobar l’essencial i deixar l’ego-centre i l’estètica.
No és la visió del món la que m’inspira, sinó la visió espiritual de la natura, la comunicació íntima i total. Tornem a ser-ne part, a ser amb ella, som naturalesa. Som paisatge en essència i reflex”
(Text manuscrit, Cadaqués 2010) @Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars
(L’aigua serpentina, Memorial, 1996, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell
DIA 26
una cita amb fina miralles
«Cœur ─notion du centre, siège de l’intelligence et intuition. Connaissance. Valeurs affectives de l’intellectuel, le centre vital, il assure la circulation du sang. C’est le trône de Dieu, le royaume de Dieu. Le Cœur est le centre de l’individualité vers lequel la personne fait retour dans la démarche spirituelle, figure le lien primordial, le lien de l’activité divine.
Cœur ─terre. Le soleil et le feu, le cœur centre de vie de la volonté de l’intelligence. Le cœur est l’esprit, la lumière de l’esprit celle de l’intuition intellectuelle de la révélation. (Jean Chevalier et Alain Gheerbrant: Dictionnaire des symboles)»
——
«Cor ─noció de centre, seu de la intel·ligència i la intuïció. Coneixement. Valors afectius de l’intel·lectual, centre vital, assegura la circulació de la sang. És el tron de Déu, el regne de Déu. El Cor és el centre de la individualitat al qual la persona torna en el procés espiritual, representa l’enllaç primordial, l’enllaç de l’activitat divina.
Cor ─terra. El sol i el foc, centre de la vida, de la voluntat de la intel·ligència. El cor és l’esperit, la llum de l’esperit, intuïció intel·lectual de la revelació»
(Llibreta “Anif Sellarim”, Sitges, 1994) Museu d’Art de Sabadell
(El cor sagrat, Memorial, 1996, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell
DIA 27
La imatge pot contenir: Interior
«En mi viuen eternament la Mare Aigua, la Mare Arbre, la Mare Flor, la Mare Fruit, la Mare Aire, la Mare Vent, la Mare Riu, la Mare Llac, la Mare Llum, la Mare Vida, la Mare Nit, la Mare Terra, la Mare Llavor, la Mare de tots, la nostra primera Mare, la Mare del Món.
Jo no t’oblido Amor Diví, la Vida Sagrada, la llavor d’eternitat, unió de tots els éssers, record del paradís, vius en mi i en mi reneixes, creixes i em nodreixes de l’aliment immaterial.»
(Cadaqués, estiu 2009) @Arxiu Fina Miralles, Fundació Ars
(Altar, instal·lació, 2016) Exposició: La pervivència de la vida, Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí, agost 2012. IMATGE Maya Cusell
DIA 28
una cita amb fina miralles
«Quan miro les flors tan fines
amb els seus colors de foc
sento l’alegria fresca
del somriure infantil;
els moviments tan fràgils
del seu ésser subtil
em fan veure de la vida
els misteris divins.
I en les flors hi trobo Déu
i en la infància, en la puresa
i en la finor; en aquest matí
d’estiu i en la pluja fina
damunt la plana, en el pardalet
que es gronxa a la punta d’una branca»
(Llibreta manuscrita, agost 1990) Museu d’Art de Sabadell
(Flor, 1991, patel s. paper d’arròs) Museu d’Art de Sabadell
DIA 29
una cita amb fina miralles
«El corn de la fortuna,
flora, flor, fruit,
llavor primigènia,
origen diví,
Mare terra.
Vinc de la flor,
de la llavor,
de l’alga»
(Llibreta manuscrita, Caen, 1990) Museu d’Art de Sabadell
(Flor, 1991, pastel s. paper d’arròs) Museu d’Art de Sabadell
DIA 30
una cita amb fina miralles
«L’univers de les flors és el més bonic, més infinit.
L’univers de les flors
més infinit és l’infinit.
L’univers de les flors
és la unió dels tres mons,
el Trèvol
aeri, terrenal, subterrani,
aeri, aquàtic, subaquàtic.
Dàtil, dolçor femenina
de la flor i la llavor.
Dona, sagrari de la vida»
(Llibreta manuscrita, 1990) Museu d’Art de Sabadell
(Flor, 1991, pastel s. paper d’arròs) Museu d’Art de Sabadell
DIA 31
una cita amb fina miralles
«I és que miro la terra
i el camp em somriu,
miro el lledoner de l’era
i el lledoner em riu,
miro el cel i el cel em mira i riu,
dolçament tot m’apropa a vos.
Adéu, Mare Serrallonga,
mar blava
somni d’estiu
pedra blanca
casa de camp
boira de la tarda
senyal nocturn.»
(Portafoli de manuscrits, Paris, 1989) Museu d’Art de Sabadell
(Paisatge Serrallonga, novembre, 1973, maleta, fotografia, elements naturals i enregistrament sonor) Museu d’Art de Sabadell
DIA 32
una cita amb fina miralles
«La naturalesa és
la justesa pura
res no li manca
res no li sobra
tot succeeix
de la manera precisa
la més simple
despreocupada
sense espai ni temps.
Ella és amb el que és
i actua per conseqüència.
En tot això hi trobo
l’expressió de la intel·ligència
divina.»
(Llibreta manuscrita, 1996) Museu d’Art de Sabadell
(Paisatge farigola, 1979, muntatge) Museu d’Art de Sabadell
DIA 33
una cita amb fina miralles
«El nombre, l’1
Els nombres divins, el temps, el destí
L’aigua és Déu i l’aigua és
vida, el món vegetal
crea l’aigua, crea l’oxigen,
sense flors no hi ha humans
ni cap ser vivent,
tota la vida la devem a les flors.
El món vegetal és una filigrana, un arabesc, conté les mil formes, és el més ric i a partir d’ell naixem nosaltres (a conseqüència).»
(Llibreta manuscrita, Caen, 1990) Museu d’Art de Sabadell
(Titicaca. Portafoli japonès, 1985, llapis i oli s. paper d’arròs) Museu d’Art de Sabadell
DIA 34
una cita amb fina miralles
«Retornar a donar el vertader nom a cada cosa.
Jo no sóc una artista, jo sóc una dona que fa feina, que realitza una pràctica. Sóc l’eina, l’instrument, el mitjà, segueixo el dictat de les formes i les paraules, estic entre el món de la no-forma i el real.»
(Text manuscrit, Cadaqués, 2012) Arxiu Fina Miralles Fundació Ars.
(Rastres, 1994, tinta xinesa s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 35
una cita amb fina miralles
«Això passava un dia d’estiu que els homes sense adonar-se’n ni saber per què van perdre la veu, parlaven i no se’ls sentia. Els animals, els infants i les dones van deixar d’obeir-los en no poder cridar, manar, castigar ni renegar. Tots els sons van anar desapareixent. Després dels homes, van ser les màquines, les seves criatures. Solament quedava la remor del vent sobre l’aigua del mar i en les fulles dels arbres van tornar a sentir la cançó del rierol i la música de l’aigua, les fonts van tornar a brollar.»
(Text manuscrit, Cadaqués, 2009) Arxiu Fina Miralles Fundació Ars)
(Sirenes, París, 1989, llapis i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 36
una cita amb fina miralles
«La música, l’invisible, l’inconscient, le rêve, la memòria universal, l’ànima humana, el món subterrani, la mare, la conversa, els cristalls, l’aigua, el cor, els àngels, els ocells, la inconsciència, l’amor a la vida, l’amor a Déu, la puresa, el sol, la llum, les estrelles, les flors, l’oceà, la vida nocturna, la nit, rebre, donar, tancar, obrir, l’arc iris, els 7 colors, la graine, la semence.»
(Text manuscrit, Saint-Vincent-de-Paul, agost 1990) Museu d’Art de Sabadell
(Sirenes, París 1989, llapis i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 37
una cita amb fina miralles
«En el Blanc, en el Buit, en l’arrel del mateix arbre, amb la unió de les tres branques, els tres camins divins, els tres estels de l’alba i així per sempre ser, existir en vosaltres, esperant el dia de la gran reconstrucció, la temperança, els tres dragons alats, dragó Blanc, dragó Verd, dragó Vermell, els tres colors del Sagrat»
(Testament essencial, Cadaqués, 2009) Arxiu Fina Miralles Fundació Ars
(La fraternitat dins del mar, 1989, llapis, tinta i oli s. paper) Museu d’Art de Sabadell
DIA 38
una cita amb fina miralles
«Soc un núvol,
un arbre,
una font.
Ja no tinc nom
ni Pare
ni Mare,
soc un ésser viu,
he esborrat
totes les petjades.
Soc la que soc.
He deixat de ser jo per ser la que soc.
Fina divina
Fina del cel.»
(Llibreta, Cadaqués, 1994) Museu d’Art de Sabadell
(Femme d’eau, París 1988) Museu d’Art de Sabadell
DIA 39 
una cita amb fina miralles
«Dona. Llibertat interna, íntima, indomable
pel poder d’engendrar, de gestar, de parir,
de criar, de donar, d’estimar, de construir
l’ànima i l’esperit de cada fill, de cada casa
i de cada casta, de cada dia i de cada nit.
Camí de llibertat
com la inabastable carícia de l’aire»
(Plec folis manuscrits, 1989) Museu d’Art de Sabadell
(Femme d’eau, 1989, carbonet i pastel s. paper d’arròs) Museu d’Art de Sabadell
DIA 40 
una cita amb fina miralles
«L’aigua és la nostra primera Mare, i el primer Amor, de la Llum al reflex. Vull ser rierol, font, llacuna, ondulació marina o pluja fina sobre el llac. Si t’emmiralles en l’aigua, veuràs més enllà de la teva pròpia imatge, endinsa-t’hi i s’obrirà la porta del món invisible, on coneixement, inconscient i vivència estan units, i a dins teu trobaràs la font insecable de vida i amor.»
(Llibreta, Cadaqués, 2001) @Arxiu Fina Miralles Fundació Ars
(El primer bany de la sirena, 1989, oli s. tela) Museu d’Art de Sabadell
-Publicitat-