El poema

Alba Camarasa (Guadassuar, 1987) Cada persona que escriu poemesfunda una religió pròpia:Té el seu repertori d’oracions,els seus altars.Té -o no- els seus confessionaris,un dress code, un posicionamentdes de la iconolatria fins a la iconoclàstia.Cap, un...

Toni Quero (Sabadell, 1978) Ya no es posible viajar a lugares remotos, entendedme bien, no soy un aventurero, hablo de encender el ordenador y encontrar cartografiado cualquier accidente geográfico: el relieve de aquel albergue de montaña donde el granizo maltrataba las...

Meritxell Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierola, 1973) Desbrodar és no voler ser allò que s’és. D’un amb un, anar traient els fils de dos colors que dibuixen una lletra arrapada als llençols. Desbrodar és negar el detall que...

Anna Garcia Garay (Sabadell, 1972)   fred extrem que et crida. paisatges polars que t'invoquen. desitjar hiverns, que se'ns esmoli superlativament aquest instint del cos per cercar refugi. voler tundra, voler gel i llar alhora. capes i capes de neu com les vides que hem estat i...

Gemma Gorga (Barcelona, 1968) Per les vies van els trens i els poemes. Van de dia i van de nit. Finestretes perquè respiri la llum -cada tres segons, tres segons. La velocitat es cargola a les oïdes com una llarga...

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) Tornen sempre, les aranyes. Tornen, són enormes i n’hi ha moltes. Tornen amb els cossos peluts, les potes llargues. Tornen i encara tenen gana. No han deixat mai, de tenir gana. De tots els contes...

Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) Hi ha una estella que em cou sóc jo clavada a una altra pell.   Tots bevem l’un de l’altre. Interactuem, socialitzem, estimem… Sovint necessitem sentir el nostre nom en els llavis d’algú...

Esteve Plantada (Granollers, 1979) Quan jo no sigui jo, aquest vers seràs tu. Allunyat de l’escena, celebraré que no soc. Serà cru, l’homenatge: tu -per fi- caminaràs pel tall d’aquest poema. Dies estranys en què l’ésser humà ha deixat de banda el...

Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973) no escrivim sobre la mort només sobre la vida els morts no escriuen com tampoc el pollastre que ara és a la cassola coneixia la recepta vers rere vers escric sobre la vida ho...

Irati Iturritza (Pamplona, 1997)   Deshacerse de las manos y escribir desde las uñas: destrozar desgarrar arrancar de cuajo todas las palabras que aún no conozco   La dèria, la passió. Aquesta sensació de fam infinita, de pou sense fons, de...