15.6 C
Sabadell
21/10/2017
Inici El poema

El poema

Brànquies

Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997) QUIETUD contra el llom gruixut dels llavis que enrajolen la ciutat, l’alè regalimant. potser eres el cos que sura violent, la blanor enrampant-se’m a les cames, les vèrtebres a la gola. Quan els ossos creixen, les artè- ries dallen. A...

Pòsit

Sara Bailac (Tàrrega, 1986) Silenci. Tot està tornant a lloc després de la sacsejada. Veieu com cauen els mobles, les hores i el mar com volves de neu? Demano que, quan tot s’assoli i recomenci un nou ordre,...

Preludi d’aire

Esteve Plantada (Granollers, 1979) Imagineu una caiguda. Deixar lluny la por. I que les ulleres s’enfonsin on hi ha enquimerats els tresors -Stevenson, Perrault i Chirbes- i centenars d’eriçons. Capbussar-se enderiat, com es fan les coses que valen la pena. Sortir a la superfície. I...

Culpes o fisiologia d’un cor

Maria Cabrera (Girona, 1983) Que no sàpigues passar la pàgina dels dies antics, dona, que la pols dels dies antics se’t quedi aferrada sota les ungles, en forma de llunes blanques, dona en runes, no sé si ho deus...

Silur d’amagatotis

Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970) Hauria tot de ser amnistiat en l’amnèsia amniòtica de l’anèmia de significat, que aclofollat de somni i nit amfíbia de lactància en toll de veure-hi clar s’hi ofega Narcís, tastaolletes envejós o còpia de carbó d’Ofèlia que...

Uptick

John Ashbery (Rochester, 1927 – Hudson, 2017) We were sitting there, and I made a joke about how it doesn’t dovetail: time, one minute running out faster than the one in front it catches up to. That way, I said, there can...

Anatomia d’un estiu

Anna Garcia Garay (Sabadell, 1972) Dius dies amb veu de juliol i el temps s’esgrana en hores petites. I nosaltres hi juguem com aquell que enfonsa la mà en un sac ple d’arròs per pur plaer. Per dissoldre-hi múscul i...

A la pleine lune

Fadwa Soulemaine (Alep, Síria, 1970) en moi la puissance du papillon et la faiblesse d'un taureau en moi la fragilité des montagnes et la solidité du fil d'araignée le vacarme des pattes de fourmis et le silence de la mer en moi...

Va durar

Xavier Zambrano (Sant Sadurní d'Anoia, 1977) Pessigar el temps i treure'n un xiscle. No travessar els dons ni els plaers: fer-se copa rara, passar de mà en mà com un poema; i si algú, distret, ens deixa caure, ser crit de...

Fiesta

Alejandra Pizarnik (Buenos Aires, 1936-1972) He desplegado mi orfandad sobre la mesa, como un mapa. Dibujé el itinerario hacia mi lugar al viento. Los que llegan no me encuentran. Los que espero no existen. Y he bebido licores furiosos para transmutar los...
- Advertisement -

COSES QUE ES FAN A SABADELL

TAMBÉ ET POT INTERESSAR