El poema

Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973) Recordo quan encara volia créixer. El misteri m’esperava al fons de tots els contes, els amics m’ovacionaven amb la gesta d’apedregar un gat d’entre les bardisses. Recordo quan els pares eren l’enciclopèdia i em...

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) La humanitat és vulnerable. El que no ho és és l’energia prehistòrica que ens ha dut fins l’ara. Connectats a través dels narius, respirem ínfimes partícules del mateix argó que van respirar fa seixanta-sis milions d’anys els dinosaures. Desconeixent el...

Sara Bailac (Tàrrega, 1986)   Sola arranco la crosta amb les ungles perquè la por no hi arreli. Veniu a abraçar-me i a estirar a poc a poc el fil de seda de les teranyines que...

Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955) L’alegria, enfora. La tristesa, endins. Expiració i inspiració: viure, viure, viure… L’acte de respirar com un mantra per simplificar l’acte de viure. Per alleugerir la càrrega, per suportar el dolor, per calmar el mar...

Carla Badillo Coronado (Quito, 1985)   Todo libro que haya teñido una vida en blanco merece ser recordado. De vegades no sortim intactes d’alguna lectura concreta, ja sigui d’una novel·la, d’un poema o fins i tot de la brevetat d’una...

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) Massa d’hora fem volar coloms i creiem ferms castells que són de cartes. Fou fugaç el nostre amor com una traca sorollosa: tots els miracles van esclatar al principi i després un fum, l’olor als cossos de pólvora...

Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973) No sabem si existeix. Però existeix, com una taca, com un quist simbiòtic, com un tumor benigne que mata només els afortunats i els manté vius al paradís amb el llum encès de la...

Thomas Vinau (Toulouse, 1978) La lumière aiguise les couteaux glacés de l’herbe. Dehors, on ne sait plus très bien si le monde file à pleine vitesse ou si tout vient de s’arrêter. Peu importe. Nous...

Vicent Almela (la Vall d’Uixó, 1981) (Citadà Kane, 1941) Cada home té el seu Rosebud. La neu que va cremar les mans d’aquell infant que, rebec, perviu a la mirada. Amb el Nadal a tocar, torna, inevitable, el regust dels nadals...

Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932 – Sant Cugat del Vallès, 2015) la capsa dels desitjos, rebenta-la. descorda el cos, sacseja els tarongers. que aromin el barranc de tots els dubtes. mil sons de molsa, llençols de tot amb sedes de no-res. Desembre....